Aquest títol no concorda amb aquest text, perquè aquest estiu ha sigut com una tardor-primavera. Però quan feia sol el dia s'aprofitava al màxim, com per exemple, una setmana d'agost, exactament el tretze d'aquell mes, l'Helena i jo vam anar a la platja de Llançà.
Vam agafar el tren de Sant Miquel de Fluvià a les onze vint-i-u i vam arribar allà a les dotze (o encara no eren). Quan vam arribar a Llançà, vam caminar moltíssim, però per un camí de terra, fins trobar la platja. Una vegada ja estàvem a la platja vam anar a banyar-nos perquè teníem molta calor, però no ens agradava la platja perquè era de pedres i et feien mal als peus. Després d'una estona (quan ja teníem gana), l'Helena i jo vam treure els entrepans de la motxilla i vam començar a menjar.Unes hores més tard, quan a estàvem cansades d'estar a la platja, vam anar a veure botigues fins l'hora que passés el tren per marxar. A les cinc quaranta-un vam marxar de Llançà, esperant tornar un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada